Festa major de Sant Joan

Amadeu Cuadradro E P R

Estem tristos. L’Amadeu Cuadrado, l’ànima de la Cobla Baix Empordà ens ha deixat. La seva és la història d’un músic local en majúscules, potser irrellevant, absolutament imprescindible. Tan li fa si s’havia de dirigir una coral, compondre una sardana, cantar un valset arran d’aiga, tocar el fiscorn a la plaça o l’orgue a l’església. O portar la comptabilitat d’una cobla de cent cinquanta bolos l’any amb una pulcritud insultant. La polivalència del músic d’ofici.
Tenia el posat serè i reposat, i un caràcter humil i afable. Tot li anava bé. Excel·lent company, bon amic i gran músic. Ho cantava tot i de quina manera!: amb senzillesa, sense escarafalls però amb una gran sensibilitat musical. Res fora de lloc i tot molt ben dit. Com era ell. Mai cap mala paraula, cap gest desafortunat, cap estirabot. Sempre pacient i conciliador. L’Amadeu era tot bondat i honradesa. El recordaré arrossegant el maletí voluminós del seu estimat fiscorn. Somrient, amb la camisa torta per culpa d’una butxaca farcida més no poder amb el bloc de notes, el bolígraf i alguns retalls de paper on hi apuntava telèfons, quilòmetres i bacallà o bistec. Es feia estimar.

Artísticament no va traspassar mai les fronteres del Baix Empordà. Ni més avall de Sant Feliu ni més amont de Palafrugell. Una modèstia exagerada li va impedir fer carrera en escenaris més llunyans i grandiloqüents, i alhora li va regalar una zona de comfort que no s’estenia gaire més enllà de la vall de l’Aubi. Prop de la gent del poble, on ell li agradava ser i on més feliç es sentia. No li calia més. Sense fer massa soroll va esdevenir espina dorsal de la cobla emblemàtica de Palamós, la Baix Empordà, i pal de paller de la coral insígnia de la vila de les gambes, El Progrés. Tot això ben a prop de l’Aubi, un riuet que transcorre desapercebut entre Sant Antoni, Palamós i Palafrugell però que és imprescindible. Com l’Amadeu. Descansa en pau, amic.
Oriol Oller

Cobles i orquestres de Palamós (1843-2014). Mig segle de la Cobla Baix Empordà

La Cobla Baix Empordà, fundada el 1964, arriba enguany als 50 anys d’existència ininterrompuda. Aquest important aniversari ha motivat l’elaboració del llibre Cobles i orquestres de Palamós (1843-2014). Mig segle de la Cobla Baix Empordà, editat per Viena Edicions.

La història arrenca del Palamós de mitjan segle XIX (1843) i arriba fins aquest 2014, perquè la Cobla Baix Empordà no va néixer per generació espontània. Fou l’hereva de tot un reguitzell de formacions que la van precedir, doncs Palamós havia estat una vila amb gran tradició musical.

L’obra ve a cobrir un gran buit històric perquè, fins ara, mai ningú s’havia decidit a iniciar una revisió a fons, verificant les dades publicades de totes les orquestres, orquestrines, cobles i demés conjunts musicals palamosins. S’ha hagut de partir d’informacions parcials, fragmentades, sovint contradictòries i, més freqüentment del que hom hagués desitjat, poc fiables.

D’una banda, per poder recollir tota aquesta informació, a més dels nombrosos llibres consultats, s’ha fet el buidatge exhaustiu del fons d’hemeroteca del Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, de bona part de la col·lecció de programes de l’antic Museu Cau de la Costa Brava, així com dels diferents arxius digitals disponibles a la xarxa. S’han transcrit els textos originals tal com van ser  publicats -amb faltes ortogràfiques incloses, quan n’hi havia-, en cursiva i en un altre color de tinta, acompanyats sempre de la referència d’on s’han trobat.

De l’altra, les entrevistes en directe, via telefònica o via correu electrònic amb els protagonistes del llibre -els músics-, amb els familiars que hem aconseguit localitzar, o amb qui tingués informació sobre el tema, ens han proporcionat les dades per poder anar unint les peces d’aquest gran trencaclosques. I encara és tant o més important la munió de fotografies i documents -inèdits en la seva majoria- que acompanyen els textos, gràcies als nombrosos col·laboradors que han tingut a bé de cedir-nos-les.

Tornant als veritables protagonistes del llibre, la Cobla Baix Empordà i els seus components, es repassen les diferents plantilles de músics que han donat vida a aquesta destacada formació palamosina al llarg del darrer mig segle. Són gairebé 90 instrumentistes, sense comptar els qui, puntualment, han substituït els titulars. Molts d’ells ja ens han deixat per sempre, alguns disfruten d’una merescuda jubilació i altres, a banda dels onze músics de la temporada actual, els podem trobar en diverses formacions del nostre país o bé treballant en les seves respectives professions, fora del món de la cobla.

La feina de recerca ha estat complexa, difícil i llarga, però els resultats -plasmats en aquest llibre- mereixen l’esforç esmerçat i més si serveixen per celebrar els 50 anys de la Cobla Baix Empordà, tot desitjant que en pugui fer molts més.


Lluís Mercader i Bravo